Aquest Recull de poemes expressa vivències, anècdotes, interessos, experiències personals o molt properes ..., filtrades per una lent neurodivergent, concretament des d'un Transtorn de l'Espectre Autista (TEA) diagnosticat a l'autora als seixanta-tres anys, després d'un llarg peregrinatge de joventut de despatx en despatx terapèutics. De fons, reivindica l'exclusió de la paraula "normal" del vocabulari popular així com també una manera de llegir els estímuls que ens arriben i la realitat que ens envolta, simplement diferent. S'hi afegeix el punt de maduresa de l'autora que fa que la perspectiva d'allò que expliquen els poemes aporti reflexió, desafiament, serenor davant l'adversitat, i altres valors que una lectura tranquil·la de segur endevinarà.
