L'art pot ser una guia davant de la incertesa que ens envolta com a societat i com a individus. Pot recordar-nos allò que és essencial, com imaginar. Com crear, com transformar.
Amb aquest assaig, vull qüestionar la manera com el sistema educatiu s'ha centrat més a informar que a formar; a instruir, però no a connectar. I mostrar com podem habitar una educació emocional i respectuosa que ens complete, que acompanye la transformació personal i col·lectiva, tal com ens acompanya, des d'abans de nàixer, el ritme constant i protector del cor.
