«No deus res a ningú».
Aquest és el principi que guia l'Àngel en una societat que ha pagat un preu alt -i monstruós- per les seves modificacions: un món on les parts humanes han estat substituïdes per estructures de ferro i metall.
Enmig d'una rutina grisa i desproveïda de vida, l'aparició de la Cíntia i en Dan -dos éssers tan diferents com enigmàtics- sacsejarà les seves conviccions.
En comptes d'oferir respostes, li plantejaran preguntes encara més profundes. I, en aquest procés, li mostraran que encara és possible crear bellesa enmig de la desolació: una gemma nascuda del dolor que porta un nom impossible d'oblidar... llàgrima.
