De l'absència d'aigua derivada de la crisi climàtica a les mancances del trànsit emocional i existencial; la sequera, tractada en plural, és vista com a sinònim d'escassedat i dèficit, però també de desig i esperança.
Així, el poemari Sequeres és, per damunt de tot, un viatge necessari, un senzill recorregut vital.
De l'aigua,
de tanta aigua ploguda,
i mai pouada,
en fas pou,
en fas pluja,
mar, estany o riu
i domini o mancança,
o rauxa i condol.
De l'aigua viscuda
en fas casa.
